Qualsevol substància química té avantatges i desavantatges per al cos humà i el medi ambient. La clau per buscar beneficis i evitar danys rau en com gestionar-lo i utilitzar-lo correctament, especialment per a l'aplicació de retardants de flama. Hem de prendre les conclusions de l'avaluació de riscos com a base i adoptar una actitud científica per garantir que els retardants de flama compleixin el paper que els correspon per garantir la seguretat de la vida humana i la propietat. El Ministeri de Seguretat Pública va implementar els estàndards ignífugs per als productes ignífugs en llocs públics l'any 2007. La norma "Requisits d'inflamabilitat i identificació de productes i components ignífugs en llocs públics" formulada pel Ministeri de Seguretat Pública s'implementarà oficialment a principis. 2007, que proposa requisits més elevats per a la resistència a la flama dels productes plàstics. Aquesta norma està formulada pel Ministeri de Seguretat Pública per tal de controlar eficaçment les víctimes i danys a la propietat causats per incendis en llocs públics, i està sota la gestió centralitzada del Subcomitè de Materials de Protecció contra Incendis del Comitè Tècnic Nacional de Normalització de Protecció contra Incendis. Aquesta norma defineix la definició i classificació de productes i components ignífugs utilitzats en llocs públics, requisits de rendiment de combustió i identificacions, i especifica el rendiment de combustió dels productes plàstics utilitzats en llocs públics, com ara productes de construcció, materials de pavimentació de sòls, filferros i cables, endolls, interruptors, llums, electrodomèstics, així com capes d'aïllament tèrmic i plàstics escumats utilitzats en seients, sofàs, matalassos, i estableix els requisits corresponents per als graus estàndard ignífugs.
Productes més populars
Enviar la consulta