La història del desenvolupament dels catalitzadors de poliuretà

La història del desenvolupament dels catalitzadors de poliuretà es remunta a principis del segle XX. A continuació es mostren les principals etapes de desenvolupament i fites importants dels catalitzadors de poliuretà:
1. Recerca inicial (de 1930 a 1950): entre els anys 1930 i 1940, els investigadors van començar a explorar els mètodes de preparació del poliuretà. Inicialment, es van utilitzar catalitzadors de sal metàl·lica com el clorur d'estany i el clorur de cobalt per a la síntesi de poliuretà. No obstant això, aquests catalitzadors tenen poca activitat i no són respectuosos amb el medi ambient.
2. Catalitzador de dicarboxilat (de 1960 a 1970): a la dècada de 1960, els investigadors van desenvolupar nous catalitzadors, com el catalitzador de dicarboxilat (DMA). El catalitzador DMA pot promoure la formació de poliuretà i augmentar la velocitat de reacció de polimerització. La introducció d'aquest catalitzador ha fet que la producció industrial de poliuretà sigui més rendible i eficient.
3. Catalitzadors d'estany orgànic (década de 1980): a la dècada de 1980, els catalitzadors d'estany orgànic es van convertir en un avenç important en la preparació de poliuretà. Per exemple, la combinació de compostos imino i catalitzadors d'organoestany s'utilitza àmpliament en la preparació d'escuma de poliuretà. Els catalitzadors d'estany orgànic presenten una alta activitat catalítica i selectivitat en la síntesi de poliuretà.
4. Catalitzadors sense plom (actualment dècada de 1990): per tal de reduir els efectes adversos sobre el medi ambient, els investigadors han començat a buscar catalitzadors sense plom per substituir els catalitzadors orgànics d'estany. En resposta a aquest objectiu, s'han desenvolupat molts catalitzadors sense plom, com ara sals d'aminoàcids, sals de bases orgàniques i compostos de bismut orgànic. Aquests catalitzadors sense plom presenten una bona activitat catalítica i respectuosos amb el medi ambient en la síntesi de poliuretà.
5. Optimització del rendiment del catalitzador: amb la creixent demanda d'aplicacions de poliuretà, els investigadors es comprometen a millorar el rendiment dels catalitzadors. Van realitzar una investigació en profunditat sobre l'activitat, la selectivitat, l'estabilitat i la durabilitat del catalitzador, i van millorar el seu rendiment mitjançant l'optimització estructural i la millora funcional.
6. Ampliació dels camps d'aplicació: amb l'aplicació generalitzada del poliuretà, els camps d'aplicació dels catalitzadors de poliuretà també estan en constant expansió. Els catalitzadors de poliuretà s'utilitzen àmpliament per preparar escuma de poliuretà, elastòmers, recobriments, adhesius, segelladors, fibres i diversos productes plàstics. El desenvolupament i l'optimització de catalitzadors permeten que els materials de poliuretà compleixin els requisits de rendiment i qualitat dels diferents camps d'aplicació.
7. Catalitzadors respectuosos amb el medi ambient: en els últims anys, amb una atenció creixent a la protecció del medi ambient i al desenvolupament sostenible, els investigadors s'han compromès a desenvolupar catalitzadors de poliuretà més respectuosos amb el medi ambient. Aquests catalitzadors no contenen components nocius de metall o estany orgànics i poden aconseguir efectes catalítics eficients en el procés de síntesi de poliuretà. Aquesta tendència continuarà impulsant el desenvolupament de catalitzadors de poliuretà per complir els requisits de sostenibilitat i fabricació ecològica.
Cal tenir en compte que el desenvolupament de catalitzadors de poliuretà és un procés continu. Amb el progrés de la ciència i la tecnologia i els canvis en la demanda, podem esperar l'aparició de més nous catalitzadors per promoure la innovació i el desenvolupament continus de la tecnologia de preparació de poliuretà.